Dimarts 20 de març, dia internacional de la felicitat
El diàleg començarà a un quart i mig de cinc de la tarda a la biblioteca de l’institut Font del Ferro.
Aquesta activitat forma part del cicle cultural Poesia als barracons en col·laboració amb el projecte Paisatges agropecuaris de Palafolls.
Entrada lliure, aforament limitat.
Muntanyes vestides de marededéu
D’entre els llibres de literatura publicats aquestes últimes setmanes, no ens ha
de passar per alt Treure una marededéu a
ballar, de Perejaume, un itinerari en prosa que és alhora assaig i poesia.
L’argument és més
o menys aquest: un home surt a peu de Barcelona amb una talla de fusta del
segle XIII a l’esquena cap a les comarques d’interior, travessant boscúries,
unint amb el traç de caminar els museus on s’exposen marededeus. Es tracta,
doncs, d’un viatge poètic d’homenatge i restitució, una acció embrancada a
venerar les formes de representació més genuïnes del món ancestral del país.
Disseminades per
una geografia ondulada o plana, amb plecs i replecs, les marededeus duen el nom
de cada lloc i l’encarnen. ‘Cap representació paisatgística no podrà guanyar
mai aquestes rústegues imatges de no moviment, com de llavor que no vol ser
remoguda.’
Una idea que li
hem sentit dir a Perejaume en entrevistes, maniobres o conferències, que
entronca amb la imatge de llavor que acabem de llegir, és la del bosc vist com
un espai de resistència, de germinació, de múscul. Una altra idea que nia en el
text: cap jerarquia entre els llocs, cap menysteniment dels que figura que són
inferiors. ‘Que els llocs siguin tan per deixar-se criar i que nosaltres hi
passem de llarg o de lluny, ¿que no és estrany això?’
Passos i
pensaments (‘No sé pas si vaig bé. No duc cap mapa de la zona’), analogies i
fusions (‘Muntanyes vestides de marededéu i marededéus vestides de muntanya’),
insistències (“Repetir és començar. La vida és sempre la mateixa, però cada
vegada és nova”), idees d’altri que ressonen en la ment del caminant (‘Pier Paolo
Pasolini, en un poema que adreça a un jove feixista, insisteix que la cultura i
el passat són mares. “Defensa, conserva, prega! La República / és dins, al cos
de la mare.”’)
En algun aspecte,
el caminant d’aquest text té quelcom d’Ulisses. El seu viatge és per indrets
poc poblats, per camins de vegades perdedors o poc fressats, amb destins provisionals
incerts. El pes que arrossega a l’esquena (‘Amb
l’embolcall, la marededéu ha pres l’aspecte d’una larva. No podré destapar la
imatge en tot el trajecte. El contracte d’assegurança i el document de préstec
així ho prescriuen’) pot fer pensar en la bossa dels vents que Èol va donar a
Ulisses amb l’advertiment que en cap moment l’obrís.
L’escriptura de
Perejaume és de les que quedaran fixades per sempre. Obreda, Pagèsiques, Cims pensamenters, Treure una marededéu a ballar… Do de llengua, potència creativa,
visió alta, ampla i fonda per comprendre les formes de ser de cada bocí de món
i fer-lo créixer en harmonia o conservar-lo en llavor que no vol ser remoguda.
Josep Hernàndez Tresserres
Josep Hernàndez Tresserres
