Programa 2018-2019

Divendres 9 de novembre a les 11.15 h: Un cor de carn, amb Dolors Miquel i Marc Egea

Un cor de carn és un recital poètic que neix de la voluntat d’apropar els textos fundacionals de la nostra literatura. Poetes dels segles XIII, XIV i XV ens interpel·len amb enginy i gràcia verbal sobre els temes d’ara i de sempre. La tria de textos l’ha feta Dolors Miquel del seu llibre Cap home és visible, una antologia de poesia medieval catalana. La música de Marc Egea és una selecció de danses medievals i improvisacions interpretades amb viola de roda, instrument que es remunta a l’Edat Mitjana.



Dolors Miquel és poeta; amb El Guant de Plàstic Rosa va rebre el premi Ausiàs March de poesia. Marc Egea és músic; ha treballat amb poetes, actors i rapsodes en muntatges escènics de molta categoria.




Dijous 20 de desembre de 2018 a les 13.35 h: Neus Borrell i Miquel Escuer

La paraula feta instrument des d’on cantar. Neus Borrell i Miquel Escuer toquen temes que la música i la paraula ja són una mateixa cosa, com les cançons tradicionals o els cants d’Amancio Prada a Sant Joan de la Creu. En toquen d’altres a on han estat ells a fer música entre paraules, com en els poemes d’Anna Dodas. I també demanen paraules al públic per fer-les sonar.




Neus Borrell ha rebut classes amb diverses cantants com Luciana Carlevaro o Cristina Zavalloni i s’interessa per la relació del so i el moviment. Actualment segueix fascinada pels seus estudis: la musicologia com a generadora de text i la dansa com a generadora de cant. Miquel Escuer alterna les seves estades en monestirs amb l’art de tocar la guitarra acústica i els estudis de filosofia. L’entesa musical entre tots dos és perfecta.



Dijous 21 de març de 2019, dia mundial de la poesia, a les 12.10 h: Aquest amor que no és u, amb Blancallum Vidal

‘Recreació contemporània del Càntic dels càntics amb metàfores visionàries i una perfecció sonora que fa que el llibre sencer es pugui recitar d’una tacada, fet que confirma que Blanca Llum Vidal és una de les millors trobadores de l’escenari actual.’ (Jaume Pons Alorda)


Blanca Llum Vidal ha escrit diversos llibres de versos i ha editat la poesia completa d’Àngel Guimerà i Les dues Catalunyes. Jocfloralescos i xarons d’Àngel Carmona. La seva trajectòria, tant en recitals de poesia com en obra publicada, és cada cop més ferma. Aquest amor que no és u n’és una bona mostra.
El seu vuitè llibre de poemes es titula Amor a la brega. En una entrevista recent, Blanca Llum Vidal deia això: «Com més t’estimes, més et baralles. Com més amor, més brega.»



Divendres 3 de maig de 2019, a les 11.15 h: Manuel Antonio, De Catro a Catro i altres textos, amb Joan Puigdefàbrega

‘El poeta gallec Manuel Antonio va néixer a Rianxo el 1900 i hi va morir de tuberculosi el 1930. No va tenir temps de fer una obra extensa, però la que va deixar s’enfila ben amunt. Rebel i inquiet, va militar en un galleguisme irredempt, sempre amb un peu posat en les idees llibertàries, i va treure, en poesia, tot el suc a la seva vida de mariner. Això si és que no volguéssim de dir, a l’inrevés, que vivint va treure tot el suc de la poesia, que seria igualment veritat perquè la poètica i l’estètica li eren un projecte de vida i també de país. És així que va veure en el galleguisme la revolució d’on havia de sortir un món nou i més lliure, I en les formes de l’avantguarda el llenguatge d’aquest món, que va cercar diguem que per necessitat vital.’ (Joan Puigdefàbrega)


Joan Puigdefàbrega és poeta i oceanògraf. Està vinculat a l’art, sobretot a través del Museu de Pintura de Sant Pol. Amb el llibre Deshora va guanyar el premi Gabriel Ferrater de poesia 2017.


Enric Casasses per Sant Jordi!


dilluns 23 d’abril a les 9.50 a la biblioteca de l'institut Font del Ferro



Poeta nascut a Barcelona el 1951 d’ascendència escalenca (L’Escala). Va començar a publicar en edicions alternatives i a recitar versos que entronquen amb l’oralitat. La seva poesia beu de diverses fonts i segueix corrents diferents. És un gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia. Fins avui, ha escrit més d’una vintena de llibres. El 2012 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura.

Francesc Serés: dimecres 25 d’abril a les 11.15





Escriptor nascut a Saidí -comarca del Baix Cinca, la Franja de Ponent- el 1972. Llicenciat en Belles Arts i en Antropologia.

Amb el recull de narracions La força de la gravetat va obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or de narrativa i el Nacional de Literatura de 2007; amb Contes russos, el de la Crítica Catalana i el Ciutat de Barcelona, i el 2015 va ser guardonat amb el Serra d’Or per La pell de la frontera, un conjunt de cròniques amb les quals analitza la complexa realitat de la Franja a través de la immigració.





Pagesia i Poesia

Diàleg entre l’expresident d’Unió de Pagesos Pep Riera i el poeta i artista Perejaume
Dimarts 20 de març, dia internacional de la felicitat

El diàleg començarà a un quart i mig de cinc de la tarda a la biblioteca de l’institut Font del Ferro.
Aquesta activitat forma part del cicle cultural Poesia als barracons en col·laboració amb el projecte Paisatges agropecuaris de Palafolls.

 

Entrada lliure, aforament limitat.

 



Muntanyes vestides de marededéu

D’entre els llibres de literatura publicats aquestes últimes setmanes, no ens ha de passar per alt Treure una marededéu a ballar, de Perejaume, un itinerari en prosa que és alhora assaig i poesia.
L’argument és més o menys aquest: un home surt a peu de Barcelona amb una talla de fusta del segle XIII a l’esquena cap a les comarques d’interior, travessant boscúries, unint amb el traç de caminar els museus on s’exposen marededeus. Es tracta, doncs, d’un viatge poètic d’homenatge i restitució, una acció embrancada a venerar les formes de representació més genuïnes del món ancestral del país.
Disseminades per una geografia ondulada o plana, amb plecs i replecs, les marededeus duen el nom de cada lloc i l’encarnen. ‘Cap representació paisatgística no podrà guanyar mai aquestes rústegues imatges de no moviment, com de llavor que no vol ser remoguda.’
Una idea que li hem sentit dir a Perejaume en entrevistes, maniobres o conferències, que entronca amb la imatge de llavor que acabem de llegir, és la del bosc vist com un espai de resistència, de germinació, de múscul. Una altra idea que nia en el text: cap jerarquia entre els llocs, cap menysteniment dels que figura que són inferiors. ‘Que els llocs siguin tan per deixar-se criar i que nosaltres hi passem de llarg o de lluny, ¿que no és estrany això?’  
Passos i pensaments (‘No sé pas si vaig bé. No duc cap mapa de la zona’), analogies i fusions (‘Muntanyes vestides de marededéu i marededéus vestides de muntanya’), insistències (“Repetir és començar. La vida és sempre la mateixa, però cada vegada és nova”), idees d’altri que ressonen en la ment del caminant (‘Pier Paolo Pasolini, en un poema que adreça a un jove feixista, insisteix que la cultura i el passat són mares. “Defensa, conserva, prega! La República / és dins, al cos de la mare.”’)
En algun aspecte, el caminant d’aquest text té quelcom d’Ulisses. El seu viatge és per indrets poc poblats, per camins de vegades perdedors o poc fressats, amb destins provisionals incerts. El pes que arrossega a l’esquena (‘Amb l’embolcall, la marededéu ha pres l’aspecte d’una larva. No podré destapar la imatge en tot el trajecte. El contracte d’assegurança i el document de préstec així ho prescriuen’) pot fer pensar en la bossa dels vents que Èol va donar a Ulisses amb l’advertiment que en cap moment l’obrís.
L’escriptura de Perejaume és de les que quedaran fixades per sempre. Obreda, Pagèsiques, Cims pensamenters, Treure una marededéu a ballar… Do de llengua, potència creativa, visió alta, ampla i fonda per comprendre les formes de ser de cada bocí de món i fer-lo créixer en harmonia o conservar-lo en llavor que no vol ser remoguda
Josep Hernàndez Tresserres
 

Títol: Treure una marededéu a ballar
Autor: Perejaume
Editorial: Galàxia Gutenberg
Barcelona, 2018. 250 pàg.


Maria Rodés: recital de cançons, xerrada amb alumnes
Dimecres 20 de desembre a les 13.30 a l’aula de cinema

La cantant i compositora Maria Rodés va ser present a l’institut amb l’alumnat de primer de batxillerat. Ens va oferir un petit concert comentat d’algunes cançons seves i versions de diferents discs en català i castellà.
Aquesta va ser la primera intervenció del cicle cultural Poesia als barracons 2017-2018.


“La veu de la Maria és una de les coses més meravelloses que existeixen en l’univers musical”
(Lluís Gavaldà)

Escolta la cançó “Una forma de hablar”
PROGRAMA D'ACTIVITATS 2014-2015 (5a edició)


ORIOL PONSATÍ-MURLÀ  (divendres 14 de novembre de 2014 a les 11.15)
Lectura de l'Odissea d'Homer en la versió de Carles Riba 

JABIER MUGURUZA (divendres 21 de novembre de 2014 a les 11.30)
Hitzak eta musika (Paraules i música)

ENRIC CASASSES  (dilluns 24 de novembre de 2014 a les 10)
Intent de comentar-hi el poema d'en Joan Maragall 'Soleiada'

MONTSERRAT ESCARTÍN  (divendres 12 de desembre a les 11.30)
Els símbols en els textos literaris

JORDI LLAVINA  (dilluns 22 de desembre de 2014 a les 10)
La poesia de Joan Vinyoli

MATTHEW TREE  (divendres 9 de gener de 2015 a les 11.30)
Memòries! i altres textos autobiogràfics

DAVID CASTILLO (divendres 20 de març de 2015 a les 11.30)
Poesia underground



PROGRAMA D'ACTIVITATS 2013-2014 (4a edició)

Adrià Puntí, David Carabén, Txe Arana...

Nou curs i nova temporada de Poesia als barracons, que aquest any surt de les aules per anar-se'n quasi de concert, a un assaig d'una actuació molt esperada: el retorn de Puntí amb tota una banda de músics a l'escenari, a l'Auditori de Girona, aquest mes d'octubre. Molt aplaudit a l'estrena de la projecció Adrià Puntí. El documental al festival Inèdit de Barcelona, l'artista de Salt segueix endavant amb una carrera musical que el situa com un dels creadors de referència del panorama català.
Com si tornéssim als orígens de la literatura, la segona activitat prevista de Poesia als barracons es basa també en textos cantats i musicats. Ens visita un altre artista de primera fila: David Carabén, de Mishima, l'últim dijous feiner del mes de desembre de 2013. A més a més d'amb la banda, Carabén ha protagonitzat darrerament actuacions en solitari, o amb un músic acompanyant, de molta categoria.
Igual que el curs passat, aquesta temporada els recitals es distribueixen al llarg de l'any acadèmic. Anunciarem la resta del programa a mida que anem confirmant les actuacions següents.
Poesia als barracons i poesia fora dels barracons: música a dojo i cançó, i el vers que es canta, que encanta, que meravella.


TXE ARANA (divendres 21 de març de 2014, Dia Mundial de la Poesia)
Txe Arana és actriu, presentadora, guionista, dobladora, veu en off de molts programes de TV3 i el canal 33 (Ànima, Sala 33 Cinema, Sense Ficció, GR Pirineus, Mic, Xarxa Natura). Es va donar a conèixer presentant l'espai De vacances (1991) i el programa musical Sputnik (1993), ha fet d'actriu en diverses sèries de televisió (Laberint d'ombres, Temps de silenci, El cor de la ciutat, Estació d'Enllaç), ha posat veu a espots publicitaris, ha presentat gales de lliurament de premis culturals, ha actuat al costat d'artistes de la categoria d'Adrià Puntí, ha fet de protagonista en obres teatrals com La pell eixorca i actualment participa en el repartiment de la pel·lícula Barcelona 1714.
Hem convidat Txe Arana a posar veu i presència a la poesia de Joan Vinyoli, de qui aquest any es commemora el centenari del naixement.
L'activitat consisteix en una caminada literària des de l'institut Font del Ferro fins al castell de Palafolls. El camí d'anada és per pista de sorra i corriol. Es farà una parada a mig camí per llegir-hi el poema que edita la Institució de les Lletres Catalanes per commemorar el Dia Mundial de la Poesia. A dalt del castell, l'actriu recitarà poesia de Joan Vinyoli davant d'un públic d'estudiants de batxillerat de Palafolls i de gent que s'hi vulgui afegir.
Tria de poesia de Vinyoli


DAVID CARABÉN, cantant de Mishima (dijous 19 de desembre de 2013)



David Carabén és el cantant, guitarrista i compositor de Mishima, grup que va començar gravant cançons en anglès i que amb Set tota la vida (2007) i Ordre i aventura (2010) va aconseguir un gran reconeixement cantant en català. 'No existeix l'amor feliç', nom tret d'un poema de Louis Aragon cantat i musicat per Georges Brassens, és el títol d'una de les cançons de l'últim disc de Mishima, L'amor feliç (2012).
A més a més de músic, David Carabén és llicenciat en ciències polítiques, realitzador de televisió, guionista i traductor. El seu pare va ser periodista i directiu del Barça (artífex del fitxatge de Johan Cruyff) i la seva mare, ballarina i crítica de dansa.
Amb Mishima, Carabén ha omplert sales de concerts com l'Apolo i ha actuat en escenaris com el Palau de la Música. Com a autor en solitari, ha cantat al teatre Romea i al festival Kosmopolis, per exemple.
Hem convidat David Carabén a l'institut de Palafolls per sentir-lo cantar i enraonar de música, cinema, literatura i de tot el que vulgui. “No em documento per una cançó o per un disc. Llegeixo una mica de tot. I tot i que sempre surt el tema de les meves lectures, no sóc un lector que hagi endreçat la seva cultura literària, com sí m'he sentit obligat a fer-ho amb la cultura cinematogràfica, perquè vaig treballar en relació a la crítica de cinema, i realitzant programes, fent guions, entrevistant cineastes. Aleshores sí que vaig haver-ho de fer. Capra és això, i aquestes són les seves característiques, i el Buñuel és això… Amb la literatura no ho he hagut de fer mai i dec tenir unes llacunes vertiginoses en segons quins aspectes. No m'ho he imposat mai, ha estat sempre per plaer. En el cas de L'amor feliç, crec que l'origen va ser un assaig del Fuster on deia una cosa que ja sabia, que és que l'amor romàntic, aquesta forma d'amor a la que cantem i surt en pel·lícules té l'origen si fa no fa al segle XII, amb els trobadors i tot això. I em vaig posar a investigar-ho.”



PUNTÍ (dimecres 9 d'octubre de 2013)
 Incompletament Puntíassaig del concert a l'Auditori de Girona

Foto de Martí Artalejo

'Torna el millor Puntí'. El crític musical Xavier Castillón celebrava així el retorn d'Adrià Puntí als escenaris, en un article publicat al PuntAvui el passat 23 de setembre.
Els músics que acompanyaven l'exlíder d'Umpah-pah fa quinze anys en el seu primer disc en solitari tornen a formar el nucli dur de la banda en el concert del 12 d'octubre a Girona: el guitarrista Lluís Costa, el baixista Pere Martínez i el bateria Dani Pujol. 'Ja estava una mica saturat de tocar sol i, a més, penso que les cançons mudes del llibre Incompletament Puntí es mereixien ser musicades i orquestrades. De fet, quan feia el llibre ja estava pensant en música, i ara ha arribat el moment de presentar el llibre sonorament', diu l'artista.
'Darrere d’aquest concert hi ha un treball molt important, no es tracta d’una actuació amb les cançons de sempre: el públic hi trobarà moltes novetats.' Algunes de les noves cançons s’han pogut escoltar en els seus concerts en solitari o a través d’internet, en versions molt més despullades que les que assaja ara amb la banda i amb les cordes del Taller d’Orquestra i altres reforços. Una dotzena de temes inèdits amb títols com ara Tarda d’agost, La prova del nou, Cor emigrant, La clau de girar el taller, Tornavís, Prohibit, Un trist avís d’enyor, El boig del telèfon roig, etc.
Comença una nova etapa que s’obrirà oficialment a l'Auditori de Girona, en un concert molt important per a Puntí i els seus seguidors, que tenen ganes de veure'l en acció després d'una dècada de poca presència als escenaris. 'El millor Puntí que s’ha vist i escoltat en molt de temps', afirma Xavier Castillón.
Els alumnes de batxillerat de l'institut Font del Ferro de Palafolls tindran el gust de veure Puntí a Girona el dia 9 d'octubre en un assaig previ a l'actuació del dia 12.


                                                                                                                                                                           Foto de Martí Artalejo




PROGRAMA D'ACTIVITATS  2012-2013 (3a edició)

Maria del Mar Bonet és la cap de cartell de la nova temporada de Poesia als barracons, cicle cultural que s'organitza per tercer any consecutiu a les aules de l'institut Font del Ferro de Palafolls. Arrenca així una nova edició d'un festival que va néixer la tardor de 2010 en els antics barracons de l'institut. Aquell primer any van ser tretze recitals o actuacions de poetes, conferenciants, músics, un mag i una actriu al llarg de gairebé tres setmanes. La segona edició, la de l'any passat, va mantenir la dinàmica d'un recital al dia, amb poetes i artistes de primera fila (Perejaume, Roger Mas, Feliu Gasull...).
Aquest any la poesia torna a les aules amb quatre actuacions programades al llarg del curs, en aquest ordre: Maria del Mar Bonet el 26 d'octubre, Jordi Cornudella el 20 de desembre, Enric Casasses el 21 de març i Josep Pedrals el 23 d'abril. Un recital de cançons, una conferència i dos recitals de versos. La poesia de Rosselló-Pòrcel i altres poetes mallorquins, la de Carner, la de Casasses i la del Rector de Vallfogona, dites, comentades, recitades o cantades. Una programació com Déu mana.


MARIA DEL MAR BONET (divendres 26 d'octubre, a les 13.30h) 
Rosselló-Pòrcel i altres poetes mallorquins


Maria del Mar Bonet ha publicat més de trenta discs al llarg de quaranta anys de trajectòria, que comença en la Nova Cançó i el grup Els Setze Jutges. Des dels primers discs ja prova de recuperar els cants tradicionals de les Illes Balears, de cantar la poesia culta dels autors en llengua catalana que més s'estima i de buscar les arrels comunes dels països de la Mediterrània a través de la música. És a partir de la recerca i de l'arrelament en la tradició que basteix amb una veu prodigiosa l'obra de cantant i de cantautora.
Bona part de l'obra de Maria del Mar Bonet s'inspira en la poesia. El disc Amic, amat, per exemple, està basat en el llibre Les perles, de Jacint Verdaguer, que són els càntics del Llibre d'Amic e d'Amat de Ramon Llull posats en vers, reprenent el Càntic dels Càntics de Salomó, revestint-lo d'orientalisme.
Ha publicat també un catàleg de pintures (La veu a la mà, 2006) i un llibre de receptes (La cuina de mumare, 2012).
A mig camí entre una trobada amb estudiants i un concert, Maria del Mar Bonet cantarà a Palafolls poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i d'altres poetes mallorquins.

VEURE VÍDEO



JORDI CORNUDELLA (dijous 20 de desembre, a les 11.30h)
Les edats de Josep Carner

L'editor, poeta, traductor i assagista Jordi Cornudella ha escrit llibres de poesia (Felí encès, El germà de Catul i més coses) i estudis literaris (Nabí, de Josep Carner, Les bones companyies). Ha reeditat i comentat poetes catalans contemporanis (Riba, Foix, Ferrater), ha publicat antologies poètiques (Maleïdes guerres, La vida de tots dos) i ha traduït poetes antics i moderns. Amb El germà de Catul va obtenir el Premi de la Crítica (1997) i amb Les bones companyies el primer Premi Internacional d'Assaig Palau i Fabre (2010).
L'any 2012 s'encarrega de fer la tria de la col·lecció Els millors poetes catalans del segle XX, que el diari Ara posa a l'abast de centenars de centres educatius de tot Catalunya i àrea de parla catalana.
L'excel·lent conferència de Cornudella de fa dos anys sobre el poeta llatí Horaci, en els antics barracons de l'institut de Palafolls, té continuïtat en aquesta nova lliçó magistral, que dedica a la poesia de Josep Carner.


ENRIC CASASSES (21 de març de 2013, dia mundial de la poesia)
T'hi sé

L'any 1997 Enric Casasses feia poc temps que havia tornat de Berlín i amb uns quants amics poetes emprèn una gira de presentació del llibre de poesia Uh, que tot just acabava de publicar l'Associació Cultural Container. En la poesia catalana del tombant de segle XX al XXI hi ha un abans i un després d'aquells recitals. Primer perquè van fer escola i segon perquè van començar a publicar-se les llibretes que Casasses tenia guardades al calaix.
L'any 2007 es reedita Uh, poema de nou mil versos, i a La Vanguardia el crític literari Jordi Galves elogia Casasses amb aquests mots: “Oblidat ja el seu antic anonimat, se'l considera un clàssic viu amb tota justícia, orgull d'avui de la cultura catalana, príncep feliç, príncep valent a la manera agredolça de Josep Carner”.
L'any 2012 Enric Casasses rep el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de Literatura, que atorga la Generalitat de Catalunya.
T'hi sé (no és el nom d'un poeta xinès) és el títol del seu últim llibre, encara inèdit. Tot un poema de paraules suggestives, sonores, joguineres i de significats profunds.


JOSEP PEDRALS (dimarts 23 d'abril de 2013, Sant Jordi)
Escapat de l'oradura. Poesia catalana del Barroc



Josep Pedrals és poeta, recitador i cantant del grup Els Nens Eutròfics. Des de l'any 1997 s’ha dedicat a portar la poesia als escenaris. Ha col·laborat en programes de ràdio, ha presentat diverses obres teatrals en cercles alternatius i ha publicat llibres de poesia. L'últim és El romanço d'Anna Tirant, que recentment ha anat de gira per pobles i ciutats de Catalunya.
Des de 2001 s'ocupa de coordinar la temporada de recitals que organitza l’associació HORINAL (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries) al bar Horiginal de Barcelona.
Escapat de l'oradura. Poesia catalana del Barroc és un recital dedicat als sonets de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.


PROGRAMA D'ACTIVITATS 2011  (2a edició)

25 d'octubre, a les 11.30: Roger Mas (canta poemes d'Al Cel, de Mn. Cinto Verdaguer). 

26 d'octubre, a les 13.30: Enrique Irazoqui (actor de L'evangeli segons Sant Mateu, de Pasolini). 

27 d'octubre, a les 12.30: Dolors Miquel.

28 d'octubre, a les 11.30: Xavi el Nota (rap).

2 de novembre, a les 11.30: Enric Casasses Feliu Gasull.

3 de novembre, a les 10: Perejaume

4 de novembre, a les 12.30: Albert Roig. 



ROGER MAS 





ENRIQUE IRAZOQUI 





DOLORS MIQUEL




XAVI "EL NOTA"





ENRIC CASASSES I FELIU GASULL





PEREJAUME



ALBERT ROIG 




ACTIVITATS A L'INSTITUT FONT DEL FERRO DE PALAFOLLS ADREÇADES ALS ESTUDIANTS I OBERTES A TOTHOM.