15a edició del cicle de poesia a l'institut Font del Ferro de Palafolls
- Gemma Miralles, lectura dramatitzada de monòlegs de la novel·la Escenaris, amb la presència de l'autor Toni Sala. El dijous 23 d'octubre de 2025, a les 11.15 h, a la biblioteca de l'institut.
- Acció poètica d'alumnes de literatura catalana al nou giratori d'entrada al poble, Llegim la terra, llegim el món. El dijous 23 d'octubre de 2025, a les 14.50, a l'aire lliure.
- Raquel Santanera i Núria Martínez-Vernis, recital amb alumnes de l'institut que van participar al festival d'estiu de la Fundació Palau Poesia i +. El dijous 18 de desembre de 2025, a les 10.45 h.
- [pendent de programar], el divendres 20 de març de 2026
- [pendent de programar], el dijous 23 d'abril de 2026
- [pendent de programar], setmana de les humanitats, abril de 2026
---
Dijous 18 de desembre de 2025: Raquel Santanera, Núria Martínez-Vernis i alumnes (Estel, Laia, Paula, Ivet, Mireia, Sofia)
Les poetes Núria Martínez-Vernis i Raquel Santanera tornen a l'institut per repetir el recital del festival Poesia i + d'aquest estiu amb un grup d'estudiants de l'institut Font del Ferro. Es retrobaran amb les alumnes de 3r i 4t d'ESO Ivet, Paula, Sofia, Laia i Mireia.
El recital d'estiu va sorprendre per la frescor, el dinamisme i la intensitat. Va haver-hi poemes dits conjuntament i individualment, poemes de creació pròpia i d'altres autors. Aquesta vegada seran dos recitals seguits d'uns vint-i-cinc minuts cadascun, un per als grups de segon de batxillerat i un altre per als de primer. Hi podrà assistir públic extern que hagi reservat plaça prèviament.
Dijous 23 d'octubre de 2025 a tres quarts i cinc de tres del migdia: acció poètica d'alumnes al nou giratori d'entrada al poble
L'anunci de fa unes setmanes que la població podrà decidir com decorar la nova rotonda d’entrada al municipi ens convida a dir-hi la nostra, a participar-hi. D'aquest context real, n'extraiem una situació d'aprenentatge. Cal omplir-la realment, la rotonda? Que no és prou plena ja de vida, de llenguatge i de memòria?
Un grup d'alumnes de la matèria de literatura catalana de l'institut Font del Ferro emprèn una acció poètica fora de l'horari lectiu per venerar la terra que han rebut i deixar-hi una alenada de veu. Són la primera humanitat que s'agenolla en la rodonesa del nou lloc i li ret homenatge, amb tot l'humus que els cap als palmells de les mans, amb tot de lletra, síl·laba i fraseig de llibres que els obren mons. Humilíssimament prostrats per llegir la terra, per servir-la i honorar-la, per fer-la viure i reviure.
Llegim la terra, llegim el món
Dijous 23 d'octubre de 2025 a un quart de dotze del migdia: GEMMA MIRALLES i TONI SALA
Gràcies al programa Lletres Compartides de la Institució de les Lletres Catalanes, l'actriu, dramaturga i directora escènica valenciana Gemma Miralles, autora de les obres Separeu-vos junts, Pau i De Sukei a Naima, ha visitat el nostre institut per participar a la nova temporada del cicle literari Poesia als barracons, que aquest any arriba al quinzè aniversari (2010-2025).
Gemma
Miralles va acceptar el repte de preparar especialment per a l'ocasió una
lectura dramatitzada de monòlegs de la novel·la de Toni Sala Escenaris (2025), que té com a
protagonista principal un actor. Hem comptat a més amb la presència de
l'autor de la novel·la, que ha conversat amb l'actriu i amb el públic a la
segona part de l'acte.
Una experiència d'alt voltatge
L'autora
i actriu valenciana Gemma Miralles i l'escriptor de Sant Feliu de Guíxols Toni
Sala han fet vibrar el públic de l'institut Font del Ferro en el primer acte de
la 15a edició del cicle Poesia als barracons. La setantena de
persones que han assistit a la funció a la biblioteca de l'institut, entre
alumnes de segon de batxillerat, públic extern i docents, han viscut una
muntanya russa d'emocions.
La
lectura dramatitzada d'un fragment de la novel·la Escenaris ha
impactat per l'expertesa de l'actriu a l'hora d'interpretar-lo, per les capes i
més capes de racionalitat i irracionalitat en la matèria verbal de la novel·la
i pel flux gairebé torrencial del discurs dit en veu alta. L'escriptor Toni
Sala s'ha mostrat agraït i impressionat per la lectura que n'ha fet l'actriu i
ha compartit tot un seguit d'observacions sobre la novel·la, el teatre, la
llengua, la cultura i el país amb l'actriu i el públic.
Les
reflexions que s'han escoltat a la biblioteca han estat fruit de la interacció
espontània entre dos creadors de primera categoria, d'una agudesa i un
coneixement fora del comú. Discurs viu, valent, vigorós, clarivident,
controvertit a estones, que ha mantingut el públic en un grau d'atenció
altíssim durant tota la lectura i el col·loqui posterior. Una experiència
impactant. (Vegeu aquest vídeo de fragments de l'acte.)
Toni Sala i Gemma Miralles a la biblioteca de l'institut Font del Ferro.
INCOMMENSURABLE ANTÒNIA VICENS
Presentació del nou llibre de versos de l'autora mallorquina (Cal Llibreter, 16-10-2025)
‘El cel és més variat de colors i formes que la mar. I te poden caure coses’, deixa anar Antònia Vicens al públic de Cal Llibreter de Sant Just Desvern. Acompanyada de l’editora de LaBreu Edicions Ester Andorrà, la poeta i prosista mallorquina hi presenta Agafa la teva creu, vint-i-tres poemes magnífics escrits en els últims quatre anys.
‘Cap terra és innocent, totes tenen la seva sang’, diu l’autora a propòsit dels drons kamikazes d’un dels versos del llibre. ‘Una persona que s’asseu i veu un dron. Estem en aquesta crueltat.’ La veu d’Antònia Vicens és serena, reposada. La cadència del fraseig és elegant. Escoltar-la parlar i llegir en mallorquí és tot un goig. I la finor i l’afabilitat que transmet fan més corprenedores les seves paraules.
L’editora
Ester Andorrà explica que Antònia Vicens va ser premiada amb vint-i-quatre
anys, la van convidar a Barcelona i la volien col·locar. Però la poeta va dir
que no es quedaria aquí, que el blau del cel no era el blau de casa seva. Va tornar a Mallorca i va fer feina fora dels
cercles literaris. La seva obra l’ha anat teixint d’una manera gairebé invisible.
Potser per això té la força que té.
A
la pregunta de si el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2022) li va
canviar la vida, Antònia Vicens respon que no. Quan li concedeixen un premi el
primer que demana és per què. Diu que no ha fet res per als altres com per
merèixer una distinció. Se sent satisfeta d’haver pogut ser escriptora, d’haver
tingut editors que els agradi el que escriu...
És
divertida l’anècdota sobre la concessió del Premio Nacional de poesia del
Ministeri de Cultura espanyol (2018). L’editora Ester Andorrà i Antònia Vicens
havien parlat de si acceptar o no la invitació a anar recollir el premi, que
implicava haver de seguir el protocol reial del besamans i tota la
faramalla. L'autora necessitava una estona per rumiar i
prendre una decisió. A la trucada següent, li va comunicar
a l’editora que no aniria a Madrid perquè s'hauria de comprar unes sabates
noves.
La
poeta i prosista respon una pregunta sobre si escolta música quan escriu. ‘Si
tenc música no puc posar música a cada poema.’ ‘Estic jugant amb cadències, amb
formes i necessit una concentració.’ Antònia Vicens no té un espai fix per
escriure, canvia de lloc segons el dia, segons la claror. Una taula d’escriure
o un escriptori li poden fer l’efecte d’estar en una oficina. Escriure ha de
ser totalment llibertat. ‘Jo no me sent lliure mai, només quan escric.’
L’autora
considera el procés de creació poètica com una experiència de revelació: ‘M’ha
vingut, jo l’he agafat. Què me vol dir, el poema?’ El misteri de la creació, el
misteri de la fe, el misteri del dolor. ‘Si tens fe tens les coses segures. Jo
no la tenc.’ ‘El misteri del dolor sempre és el més gros. Per què, el
patiment?’ ‘Si me demanen què és la vida jo me qued aturada. I la poesia és un
poquet com la vida.’
Antònia
Vicens és una poeta impressionant. Agafa la teva creu són
vint-i-tres poemes perfectament depurats. Prescindeix dels signes de puntuació
a dins de cada text, s’estalvia les divisions estròfiques, fa servir espais en
blanc entre alguns mots per donar-los aire i volada, i trenca frases en
vertical per realçar certes imatges. Hi ha vida que corre per aquest llibre.
Fins i tot el més terrible ens pot donar llum.
---
14a edició del cicle de poesia a l'institut Font del Ferro de Palafolls
- L'arannà, prosa poètica de Mercè Rodoreda cantada i musicada, dijous 19 de desembre de 2024
- Biel Mesquida, Antologia salvatge, dia mundial de la poesia, divendres 21 de març de 2025
- Amets Arzallus, Germanet -Minyan-, diada de Sant Jordi, dimecres 23 d'abril de 2025
- J.N. Santaeulàlia, taller de haikus, setmana de les humanitats, divendres 25 d'abril de 2025
---
Dijous 19 de desembre de 2024 a tres quarts de dotze del migdia: L'ARANNÀ
La gira de presentació del disc La salamandra del grup L'arannà compta ja amb més de cinquanta actuacions per escenaris de Catalunya, les Illes Balears, Mèxic (Fira Internacional del Llibre de Guadalajara) i ara Palafolls.
Guardonades amb el Premi Miquel Martí i Pol 2024 a la millor poesia musicada i guanyadores ex aequo del Programa d'acompanyament a la creació de música d'arrel de l’SGAE i el Festival Tradicionàrius, el duet format per les vocalistes, pianistes i teclistes Lara Magrinyà i Anna Sala han aconseguit una qualitat artística i un reconeixement considerables durant aquest any 2024.
L'arannà combina sonoritat electrònica, veu melòdica i ressons de música clàssica i d’arrel popular. El disc La salamandra conté vuit cançons que musiquen contes i proses poètiques de Mercè Rodoreda (Viatges i flors, Jardí vora el mar, La meva Cristina...).
El públic de Palafolls ja ha tastat la prosa de Rodoreda: la promoció de segon de batxillerat de l’institut han llegit Aloma a 4t d’ESO i La plaça del Diamant aquest curs -i els de primer, la primera novel·la-. Ara, en aquest concert, podran conèixer textos tan impactants com “La salamandra” i més literatura musicada.
Lloc i hora: gimnàs de l'institut Font del Ferro, a les 11.45 h, 1r i 2n de batxillerat
Divendres 21 de març de 2025 a les deu del matí: BIEL MESQUIDA, Antologia salvatge
Llicenciat en Biologia i en Ciències de la Informació, el poeta mallorquí Biel Mesquida ha treballat a la secció de Ciències Biològiques de la Gran Enciclopèdia Catalana, ha estat cap del Servei de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears i ha dirigit més de vint anys el Festival de Poesia de la Mediterrània.
Mesquida, poeta i prosista de llarga trajectòria, obté ben aviat el reconeixement literari amb una novel·la sobre adolescència i sexualitat, L’adolescent de sal, premi Prudenci Bertrana de 1973, obra censurada fins al canvi de règim.
D’entre els seus llibres de versos destaquen El bell país on els homes desitgen els homes (1974) o Carpe Momentum (2021). Ara bé, en tota la seva obra en prosa hi batega el cor d’un poeta. I encara més: en la llengua oral, timbrada i exuberant, ja s’hi sent la vibració poètica. Tant és així que la seva veu enardeix públics de festivals literaris anomenant-los joiosament «aimadores i aimadors de la poesia».
Lloc i hora: biblioteca de l'institut Font del Ferro, a les 10 h, 1r i 2n de batxillerat
Dimecres 23 d'abril de 2025, diada de Sant Jordi: AMETS ARZALLUS, Germanet
L’escriptor Amets Arzallus Antia, coautor amb Ibrahima Balde de Germanet –Minyan, ha estat el protagonista d’una trobada amb alumnes de 3r d’ESO el dia de Sant Jordi a la biblioteca de l’institut. L’obra, escrita originalment en eusquera, ha estat traduïda a una desena de llengües (l’hem llegit en català) i ha estat recomanada fins i tot pel Papa Francesc. El llarg camí d’Ibrahima Balde travessant mig continent africà a la recerca del seu germà petit Alhassane segueix commovent els lectors d’aquí i d’arreu. L’any passat se’n va estrenar una versió teatral.
Amets Arzallus és un bertsolari de prestigi a Euskal Herria. Natural d'Hendaia (País Basc del Nord), és escriptor, periodista, col·laborador radiofònic, guionista, codirector del documental Altsasu (aquella nit), bertsolari i professor. Ha guanyat els campionats de versos improvisats més importants del País Basc, Navarra i l’Iparralde (Bertsolari txapelketa nagusia l’any 2013, el campionat de Navarra quatre vegades seguides i el campionat del País Basc del Nord dues vegades).
Divendres 25 d'abril de 2025: J.N. SANTAEULÀLIA, taller de haikus
El poeta banyolí J.N. Santaeulàlia, que
ja ens va visitar fa dos anys, torna a l’institut Font del Ferro a impartir un
taller de haikus als alumnes de la matèia de Literatura Catalana de segon de
batxillerat. Aquest darrer acte de la catorzena edició de Poesia als barracons l’hem organitzat amb el suport del programa Lletres a les aules de la Institució de
les Lletres Catalanes (ILC).
J.N. Santaeulàlia ha escrit poesia (La llum dins l’aigua), contes (Objectes perduts), novel·la (Bulbs), assaig literari (Fusions. Comentaris de poesia catalana del segle XX), llibres de viatges (Pagodes i gratacels. Un viatge al Japó) i teatre (L’últim vespre a Barcelona). El seu interès per la cultura nipona el porta a traduir Haikus de primavera i d’estiu.
Els haikus són poemes de tres versos
d’art menor que intenten capturar la bellesa d’un instant. L’autor, en aquest
taller, exposa les característiques d’aquest tipus de composicions, en mostra diversos
exemples i convida els alumnes a escriure’n de nous per afegir-los al recull de
poemes de participants als tallers.
